Acabo de rebre una vexatòria trucada
telefònica del “departamento de
fidelización de clientes” de la companyia de telefonia “Orange” que crec
que és necessari que sigui coneguda ja que viola el dret de la persona a ser
tractada amb dignitat.
L’interlocutor, després de pronunciar el meu
nom de forma incorrecte (ja hi estic avesat en tenir noms i cognoms catalans
amb una pronunciació diferent a la castellana) s’ha identificat com a Gabriel, i
li he demanat, en castellà, si se’m podia adreçar en català.
M’ha contestat molt amablement que no podia
atendre’m en català perquè no en sabia. Li he demanat que m’adrecés a un
company que parlés en català per a continuar la conversació i m’ha contestat
que era impossible. De forma molt cordial i educada m’ha explicat que ell era
asturià (tot i que “ceceaba” com un
andalús) que no tenia cap company que parlés en català, i que si tingués algun
company que parlés en català, no podria fer-ho, ja que a la companyia "Orange" tenien “prohibit”
parlar amb els seus clients, altres idiomes que no siguin el castellà, tot i conèixer-los, ni anglès,
ni català, ni cap altre. Sorprès per una política comercial tan estúpida i al·lucinant (de ser
certa), que faria pública la conversa mantinguda, que probablement el “departamento de fidelización del cliente”
havia provocat la pèrdua d’un client i que no desitjava continuar amb la
conversació.
La Declaració Universal dels Drets Humans
estableix que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitats i
drets i que tothom té tots els drets i llibertats proclamats en la carta, sense
cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o
de qualsevol altre mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altre
distinció. I que tots tenim dret a igual protecció contra qualsevol discriminació.
I cito la carta dels drets humans que es troba a un nivell superior en la
jerarquia normativa a la Constitució de 1978 perquè l’article 14 d’aquesta, que regula el
dret a la igualtat de les persones i a la no discriminació, va “oblidar” (suposo
que de forma deliberada ja que es va inspirar en la carta dels drets humans) fer
constar la prohibició de la discriminació per motiu de llengua.
Aerial view of New York City showing top of Chrsyler Building and United Nations. Carol M. Highsmith. 1980 via Library of Congress |
I no només és un tema de política comercial d’una
determinada empresa o de drets com a consumidors, sinó que ens trobem davant un afer de
dignitat humana, entesa aquesta com un tema d’estatus, de rang o noblesa, de
pes de les persones en la societat. Quan la dignitat d’una persona (o grup de
persones) és violada i no es tracta als altres amb la dignitat que mereixen implica
que aquestes es poden degradar posant-les en un estat inferior al de la resta d'iguals (com en l'època de la segregació racial), que es
poden humiliar i avergonyir amb menysteniments per l’estil i que no cal
adreçar-se a elles en la seva pròpia llengua ja que la llengua que han après de
les seves mares no té cap mena de pes o valor per a la societat i per tant són ciutadans (o
potser vassalls) de segona. Quan en un país (en països com Suïssa la riquesa i diversitat
lingüística és protegida a tots nivells) algú s’atreveix a menystenir i
humiliar a un altre per la llengua que parla (segurament perquè a les seves
escoles no se li ha explicat que existeixen altres llengües ni se li ha donat
un mínim de formació d’aquestes que li permeti, com a mínim, pronunciar
adequadament el nom) manifestant-li que l’empresa li prohibeix parlar en català,
alguna cosa no rutlla. En països com Estats Units, una empresa amb una política
lingüística com la d’Orange, que tracten els seus clients com als vassalls d’una
colònia d'ultramar, i no amb l’adequada dignitat, rebria una demanda col·lectiva (“class
action”) i se la condemnaria a pagar una indemnització multimilionària (per tal
que li sortís més car incomplir les lleis que no pas complir-les). A España per
apel·lar a un tracte digne lingüístic i no discriminatori de les empreses no
podem citar la Constitució (que silencia la discriminació per motiu de llengua)
sinó que cal adreçar-nos a un tractat internacional com la Declaració Universal
dels Drets Humans, i per tant, començar a divagar, o adreçar-se a lleis del
Parlament de Catalunya que sembla, que no cal complir.
"Switzerland Linguistic EN" by Tschubby, translation by Lesqual - File:Karte Schweizer Sprachgebiete 2010.pngOriginal file was translated to English spelling, and compressed as a PNG-8 at half the resolution for a 90% reduction in filesize.. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Switzerland_Linguistic_EN.png#/media/File:Switzerland_Linguistic_EN.png |
Després de presentar l’oportuna queixa a
través de la pàgina web d'aquesta empresa, m’agradaria saber, d’algun responsable d’ORANGE, si
existeix la política lingüística a l’empresa de prohibir comunicar-se amb els
seus clients en una llengua que no sigui la castellana i si contracten en els
seus departaments d’atenció al client persones catalanoparlants (i en quin
percentatge sobre el total) o gallecs o de parla basca per tal d’atendre als
consumidors i usuaris conforme la llengua en la que s’expressen, com fan, per
altra banda, tots els botiguers de qualsevol contrada.
I aquesta és la resposta de ORANGE. No té pèrdua:
ResponEliminaTema
mi móvil - reclamación - otros
Hilo de discusión
Respuesta Por correo electrónico (xxxxxxx xxxx) 05/01/2016 06:34 PM
Hola Jaume,
Soy Cristina de Atención Online,
Lamento lo que me indicas no es nuestra intención importunarte, por supuesto tenemos un departamento que puede atenderte en catalán si lo solicitas.
Entiendo que, al ser una llamada saliente, el compañero no pudo pasarte con otro interlocutor pero siempre que llames al servicio de Atención al cliente podemos pasarte con ellos.
Disculpa las molestias ocasionadas.
Cristina Atención Online.
Cliente Por formulario web (jaume pich macia) 04/01/2016 09:44 PM
A les 19:34 hores he rebut una trucada del 692103186 “departamento de fidelización de clientes” el contingut de la qual crec que hauria de conèixer.
L’interlocutor, després de pronunciar el meu nom de forma incorrecte, s’ha presentat com a Gabriel, i li he demanat si se’m podia adreçar en català.
M’ha contestat molt amablement que no podia atendre’m en català perquè no en sabia. Li he demanat que m’adrecés a un company que parlés en català per a continuar la conversació i m’ha contestat que era imposible, que no tenia cap company que parlés en català, i que si tingués algun company que parlés en català, no podria fer-ho, ja que a la companyia tenien “prohibit” parlar altres idiomes que no siguin el castellà.
És certa aquesta política lingüística vexatòria de la Companyia?