Henry David Thoreau (Concord, Ma., Estats Units, 1817-1862), va ser el primer en posar en pràctica la per
ell batejada com a "desobediència civil" el 1846 i a la que va donar contingut intelectual posteriorment, en el seu assaig "Sobre
el deure de la desobediència civil" publicat el 1849. Thoreau era un home de conviccions, i una d'elles era el seu
abolicionisme. Detestava que en els estats del Sud (ell era de Massachusetts) fos legal l'esclavitud,
considerant aquesta institució com a contradictòria amb els principis fundacionals
dels Estats Units d'Amèrica, que consagraven com a dret fonamental el de la
llibertat. Considerava que era injust i contradictori que en el país dels homes
lliures hi haguessin prop de sis milions d'esclaus, aproximadament una sisena part de la
població dels Estats Units eren esclaus d'origen africà que malvivien en les plantacions de cotó
i tabac dels Estats del Sud.
El 1846, mentre Thoreau estava retirat als boscos de Walden, prop de
Concord, apartat de les comoditats de la ciutat amb la pretensió d'experimentar
una nova forma de viure ( "... em
vaig internar als boscos perquè volia viure intensament; volia "treure-li
suc" a la vida. Desterrar tot el que no fos vida, per així, no descriure
en l'instant de la meva mort que no havia viscut", Walden, 1854), va esclatar
la Guerra de Mèxic. Els Estats Units, que feia poc havien annexionat a la Unió
l'estat de Texas, un territori mexicà, i amb el pretext d'unes diferències
frontereres, va declarar la guerra a la República de Mèxic. Per a molts (entre ells Thoreau), la guerra de Mèxic era un pretext per
a ampliar la influència dels estats esclavistes del Sud a les noves annexions
territorials, i fins i tot, a Mèxic, país que va acabar sent envaït pels Estats
Units, molt superior militarment, i que va acabar ocupant-ne la capital. Per aquests motius, Thoreau considerava injusta la guerra amb Mèxic.
Thoreau va decidir no pagar impostos (de fet a "Desobediència Civil" -1849- confessa
que fa sis anys que no paga la capitació) perquè no volia contribuir amb els seus
tributs ni a la guerra amb Mèxic que consideraba injusta, ni a sostenir un Govern que permetia i tolerava
l'esclavatge en els Estats del Sud, i quan anava al sabater de Concord per a
adobar les sabates va ser detingut i empresonat. Thoreau va decidir desobeir
l'autoritat perquè era considerava que era la única forma que l'autoritat
s'adonés que estava actuant incorrectament. El seu amic i protector, el també
pensador i filòsof, Ralph Waldo Emerson, l'endemà de la detenció, va pagar els
tributs deguts, i Thoreau, va ser alliberat després de passar una nit a la
garjola de Concord.
Uns anys després, el 1849 va publicar la seva conferència "Sobre el
deure de la desobediència civil" que posteriorment va fer fortuna amb el nom de "Desobediència Civil". Segurament, la rebel·lia de
Thoreau no va incidir en la política del govern (que va continuar la guerra amb
Mèxic i no va abolir l'esclavitud fins després de la Guerra de la Secessió vint
anys després), però sí que va tenir una gran rellevància i influència mundial el
seu assaig. En aquest assaig, Thoreau desgrana els motius que el van portar a
desobeir l'autoritat de l'Estat no pagant impostos i els motius profunds pels
quals es va veure empès a actuar d'aquesta forma. Així, Thoreau contraposa la dignitat humana
al poder de l'Estat, i el poder de la minoria en front les decisions abusives o
contràries als drets humans més fonamentals de la majoria que detenta el poder. Aquest
petit assaig ha estat traduït al català i el podeu trobar només a amazon.com.
I els fonaments de la desobediència civil segons Thoreau són els que es
dedueixen d'aquestes frases de l'assaig "desobediència civil" que per
la seva claredat no mereixen més comentaris:
"Accepto de tot cor el lema que diu que "El millor govern és el que menys
governa"; i m'agradaria veure que això es fes realitat de la forma més
ràpida i sistemàtica. Portat a terme, finalment resulta quelcom en el que també
crec: "El millor govern és el que no ha de governar gens ni mica"
"Tots els homes reconeixen el dret a la revolució; això és, el dret a
negar-se a obeir i a resistir el govern quan la seva tirania o la seva
ineficiència són grans i insuportables. "
"Existeixen lleis injustes: hem d'estar satisfets d'obeir-les, o cal
esforçar-se en esmenar-les i obeir-les fins que haguem reeixit en esmenar-les,
o les hem de transgredir des del principi?
"Quant a adoptar les formes que l'Estat ha proveït per a posar remei
al mal, jo no les conec. Prenen massa temps, i la vida s'haurà acabat llavors.
Tinc altres assumptes que atendre."
"Els homes, generalment, sota un Govern com aquest, pensen que cal
esperar-se fins que hagin persuadit la majoria per alterar les lleis. Creuen
que si s'hi resistissin, el remei seria pitjor que la malaltia. Però és culpa
del Govern que el remei sigui pitjor que la malaltia. És aquest qui ho fa
pitjor."
"Sota un govern que empresona injustament, el veritable lloc per un
home just és la presó ... és allà, en aquell sòl separat, però molt més lliure
i honorable, on l'Estat posa aquells que no estan amb ell, però sí contra ell -
la única casa en un Estat esclau on un home lliure pot aguantar amb honor."
"Una minoria és menys poderosa quan es conforma amb la majoria; no és
ni tan sols una minoria, llavors; però és irresistible quan obstaculitza amb
tot el seu pes."
"Quan el súbdit ha refusat la seva lleialtat, i el funcionari ha
dimitit del seu càrrec, llavors la revolució ha reeixit."
"M'és menys costós en qualsevol cas, patir el càstig per la
desobediència a l'estat que obeir-lo. Sentiria que jo mateix valc menys."
"Així doncs l'estat mai confronta intencionalment la raó d'un home,
intel·lectual o moral, només el seu cos, els seus sentits. No està armat d'una
agudesa o honestedat superior, sinó d'una força física superior. Jo no vaig
néixer per a ser forçat. Respiraré pel meu compte. A veure qui és el més fort.
Quina força té una multitud? Només els que obeeixen una llei superior que la
meva em podran forçar. Ells em forcen a convertir-me en un d'ells."
"Tinc la sensació que quan un
gla i una castanya cauen una al costat de l'altra, n'hi ha una que no roman
inert per deixar fer el camí a l'altra, sinó que ambdues obeeixen les seves
pròpies lleis, i germinen, i creixen, i floreixen tan bé com poden, fins que una,
casualment, eclipsa i destrueix l'altra. Si una planta no pot viure conforme la
naturalesa, mor; igual que un home."
"Mai existirà un Estat realment lliure i il·luminat fins que l'Estat
vingui a reconèixer l'individu com un poder superior i independent, del qual
tot el seu propi poder i autoritat es deriven i el tractin de conformitat."
Pels que entengueu l'anglès, podeu veure aquest documental sobre Thoreau i
la Desobediència Civil:
Jaume Pich.
Advocat.
Membre de The Thoreau Society.
Traductor de "Desobediencia civil" al català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada